diumenge, 19 de gener del 2014

Fora Estereotips!


Per acabar l'últim tema de TIC el professor ens ha fet elaborar un vídeo de caràcter social i aquest és el resultat.
Es titula FORA ESTEREOTIPS, a la nostra societat hi ha molt "etiquetatge", és a dir etiquetem a les persones amb aquella característica generalment negativa a aquella persona. Si una persona té un cos amb més corpulència del conte ja s'etiqueta com "gorda" i cada cop més tenim més problemes de relacions socials deguts a tots els estereotips que nosaltres generem.

Per tant penso que cadascú s'ha de preocupar d'un mateix i no ha de perdre el temps en criticar l'aspecte físic o psíquic d'aquella persona.

Mireu el video, espero que us agradi.

M.

divendres, 3 de gener del 2014

Documental drogodependència

Hola a tothom,

Avui us parlaré d'un documental que vaig veure a una classe de l'any passat quan estava cursant Integració Social d'un programa de TV3 anomenat Entre línies que dura aproximadament 12 minuts que s'anomena Drogodependència (Centre d'investigació i tractament de les addiccions).

Aquest documental ens explica el treball que es realitza a un centre de deintoxicació a Dosrius. S'intenta reconduir a aquelles persones afectades per l'addicció a les drogues, mitjançant activitats, compartint responsabilitats, treballant hàbits, etc.
Treballen també a partir de tertúlies on expliquen el seu passat i com reaccionarien actualment davamt de diferents situacions properes al seu passat. Els treballadors del centre els fan analítiques per setmana per comprovar si estan consumint drogues actualment o no.
Tenen problemes amb la manca de places públiques, hi ha una espera des de 6 mesos a 9 anys. Quan al privat al cap de tres dies ja hi pots entrar-hi. Però és clar, no tothom té els recursos per permetre's entrar a un centre privat.


Aquest documental a mi m'ha "xocat" molt ja que desconeixia que hi hagués tanta demanda de places públiques per aquest col·lectiu i que el temps d'espera fos tan gran.


Moltes gràcies per la vostra atenció!

Háblame a los ojos





Hola a tots! Avui us parlaré d'aquest llibre que me l'he llegit fa poc i m'ha agradat moltíssim.

Dades bibliogràfiques:
Títol: Háblame a los ojos
Autora: Pepita Cedillo
Editor: RBA S.A, 2004

Sinopsis:
Fent referència a un paràgraf que diu l'autora ens explica del que tracta el llibre: "No sóc escriptora. No pretenc fer literatura. Només vull transmetre unes vivències personals, unes reflexions pròpies[...] En definitiva, són relats redactats per una persona sorda. Parlen de com percebo, penso i sento el món[...] Espero que l'experiència viscuda pugui ser d'alguna utilitat per aquelles persones que iniciïn la lectura, els sigui agradable i que, almenys, gaudeixin tant com jo mentre escrivia aquestes pàgines."

Valoració:
A mi personalment aquest llibre m'ha fet emocionar ja que la manera en com ho explica l'escriptora et transmet tant que et poses a la pell de la persona i emociona.
Penso tal i com diu la sinopsis que l'autora d'aquest llibre no és una professional de l'escriptura i és impressionant la manera en com ho expressa i com ho sentia alhora.


Moltes gràcies un cop més!

Juegos para actores y no actores!

Hola a tots!

Avui us parlaré d'un llibre anomenat: Juegos para actores y no actores.




Aquest llibre parla sobre el Teatre de l?oprimit, i t'ensenya noves tècniques per millorar a ser un actor de teatre de l'Oprimit.
Per quin no sàpiga què és el Teatre de l'Oprimit li faré cinc cèntims.

El teatre de l'oprimit és una tendència teatral on es sistematitza diferents metodologies creades pel dramaturg brasiler Augusto Boal en els anys 1960.
Les tècniques per a desenvolupar-lo, que reben influència del Teatre èpic de Bertolt Brecht, comprenen el Teatre invisible, el Teatre imatge i el Teatre fòrum, el Teatre Legislatiu, el Teatre Periòdic i tenen per objecte transformar a l'espectador en protagonista de l'acció dramàtica i, "a través d'aquesta transformació, ajudar a l'espectador a preparar accions reals que el condueixin al propi alliberament".
Boal parteix del principi que el teatre, com llenguatge, pot ser usat per qualsevol persona tan aviat com s'apropiï dels mitjans de producció del mateix. A través d'una sèrie d'exercicis, jocs, tècniques (teatre imatge) i formes teatrals (de les quals el teatre fòrum és el més utilitzat) es busca conèixer la realitat per a transformar-la, com a la Pedagogia de l'Oprimit de Paulo Freire.
En aquesta forma teatral, no hi ha lloc per a l'espectador passiu. Es trenca la divisió entre actor-espectador i les seves tradicionals funcions, l'espectador passa a l'acció, a l'escenificació. Les seves teories les sistematitza en els seus llibres entre altres Teatro do Oprimido i Juegos para actores y no actores.

Per concloure, aquest llibre és molt enriquidor i et proporciona molta informació sobre el què és el Teatre de l'Oprimit.



Moltes gràcies per la vostra atenció!!

dijous, 19 de desembre del 2013

Infància en risc


 Aquestes imatges són fotografies del documental infància en risc

Hola a tots,

Avui us parlaré d'un documental que el vaig descobrir fa poc temps i em va agradar molt. No he pogut posar el vídeo directament però us deixo el següent link perque el pogueu veure.  http://www.tv3.cat/videos/3385990 

Per saber del que va el documental us faré una petita explicació del més important. Aquest documental tracta dels abusos sexuals cap a menors, i de tots el que comporta la vida de les persones que han patit abusos quan eren petits. Són uns relats commovedors. Es conformen per l'explicació de diferents casos, tots relacionats amb familiars o amics dels familiars que s'aprofitaven d'ells quan eren petits i que els hi ha creat un trauma que mai el podran oblidar. La fundació Vicky Bernadet treballa amb aquestes persones recolzant-les i també promou la prohibició d'aquests actes tant repugnants.

I per acabar us volia fer una valoració personal sobre aquest documental. Sincerament no tinc paraules per descriure ara mateix el que sento ja que, és un documental dur i no aconsegueixo entendre com hi ha persones que poden abusar d'infants. Realment penso que això només ho fa persones amb problemes mentals de personalitat. Aquest, m'ha fet pensar en com tractaria a les persones que fan aquesta mena d'aberracions i tinc un conflicte dins meu, ja que no sabria com tractar-los.


Moltes gràcies per la vostra atenció,

Maria.

dissabte, 7 de desembre del 2013

Mapeig Col·lectiu: Mapping arte callejero!

    (Elaboració del Mapeig Col·lectiu dels grups de Arte Callejero de la Universitat de Barcelona)

El Mapeig Col·lectiu és una eina per realitzar la construcció d'un mapa a través d'un interès comú entre més d'una persona.
Aquests s'ha de dir que permeten el coneixement de diverses realitats a partir de la memòria quotidiana i els sabers no especialitzats i els sabers no especialitzats, condensant la informació en un espai horitzontal de trobada que apunta a elaborar sabers en un procés de relació i intercanvi amb els altres.
Realitzar mapes serveix per tal d'agilitzar el treball i la reflexió col·lectiva del nostre territori. A més a més ens ofereix la possibilitat de prendre distància, d'imaginar en vol d'ocell que ens faciliti desxifrar les connexions entre les diverses problemàtiques per tal de qüestionar i elaborar alternatives de resistència, organització i canvi.

S'ha de dir que el meu petit grup de treball vam triar per fer Arte Callejero i aquest tema va ser molt comú en el nostre grup classe i al final des de la nostra universitat de Barcelona hem fet un grup gran de tres petits grups i ens hem dividit les diferents ciutats, en el nostre cas: Barcelona(diferents Barris i zones) i per altra banda la ciutat de Granollers i els seus voltants. Hem creat un Google Maps amb tres capes diferents, és a dir per no barrejar-ho tot hem fet una capa per grup així està més diferenciat i cada grup ja podia afegir les seves imatges al mapa.

Personalment, he escollit aquest tema de "Arte Callejero" ja que és un tema que a mi m'agrada molt, els Grafitis, acció poètica, iniciatives culturals...i penso que el meu Poble i la ciutat del costat Granollers n'hi ha molt i d'aquesta manera ho puc aprofitar. A part penso que l'Art als carrers és una manera d'expressió lliure i amb un objectiu directe i concís que els artístes volen fer arribar a la resta de societat i ciutadants d'aquella ciutat en concret, s'ha de dir per això que no tots tenen aquest objectiu d'expressió lliure sinó que n'hi ha altres que l'objectiu principal és la seva creativitat. I com ja he dit anteriorment és un tema que em motiva molt i he disfrutat anant a fer fotos aquests Grafitis pel meu poble i les ciutats del costat.

Aquest treball l'hem realitzat com he dit anteriorment 3 petits grups de la Universitat de Barcelona i quests som:

-  Grup 1: Laia Casamor, Alberto Cristobal, Míria i Alex.(Barcelona)
- Grup 2: Andrea Albert, Alba Fernández i Sergi Anguera. (Barcelona)
- Grup 3: Laura Parés i Maria Franquesa (Granollers i pobles al voltant)

S'ha de dir que hem realitzat aquest treball conjuntament amb uns companys de l'universitat de Murcia


En el cas que el voleu veure i/o afegir fotografíes d'Arte Callejero al nostre mapa ho podeu fer a través del següent link:
<iframe src="https://mapsengine.google.com/map/embed?mid=zSfQAgMKVqSw.ko1v43wTqWTw" width="640" height="480"></iframe>


Per poder posar una imatge al Google Maps primer de tot s'ha de pujar la imatge a internet com per exemple a través d'aquesta pàgina web que és molt fàcil a l'hora d'utilitzar-la: http://www.subirimagenes.com/  i un cop pujada a internet afegir una referència al mapa i afegiu la URL al mapa i cliqueu ENTER i us sortirà la fotografia i llavors afegiu una petita d'escripció del lloc on està aquella imatge o expliqueu una mica el significat.

Espero que us agradi aquesta activitat que hem realitzat.


Moltes gràcies per la vostra atenció!




dilluns, 18 de novembre del 2013

La Leucèmia amb més d'una paraula



Avui m'agradaria parlar sobre un article molt interessant sobre la Leucèmia que he realitzat juntament amb una companya de la universitat. És un article que parla sobre tot el que comporta la Leucèmia, les causes i les conseqúències, tot el que comporta i el suport que reb el pacient i també la família.

Aquest article l'hem realitzat ja que hem volgut informar-nos de tot el suport que reben a nivell assistencial i es pot dir que és un tema molt interessant també per la nostra formació. Em va semblar un tema molt interessant i com he dit anteriorment relacionat amb els meus estudis i com a educadores socials, volíem transmetre aquests coneixaments que hem extret amb vosaltres. Aquí us deixo el link amb l'article:https://docs.google.com/document/d/1jaVvWCkss7Y-4UGuzfbdfqnOFKwc_UYEMWI6fy07g7k/edit?usp=sharing

I aquí unes quantes fotografies sobre la fundació Josep Carreras:



Fotografies extretes de:
http://www.fcarreras.org/ca





Arrel d'aquest tema he realitzat una enquesta, si voleu respondre-la només heu d'anar a:

https://docs.google.com/forms/d/1RsfM57tzR9dW1qNpn0kOTd8JIjqE8xxPRM3h3ECTXq8/edit